Que s’acostava un huracà va quedar clar quan els Estats Units van renunciar a decantar-se abans de la votació a l’ONU sobre el dret o no de Palestina a ser membre de ple dret. La seva diplomàcia sabia que aquesta no era la seva audiència, i qualsevol argument seria una súplica no atesa i un doble fracàs. Ni tan sols hi va assistir l’ambaixadora Linda Thomas-Greenfield. Va cedir el testimoni de l’aïllacionisme al suplent Robert Wood.
L’Assemblea General de
l’ Organització de les Nacions va fer ahir una altra
condemna moral i simbòlica a l’aliança Estats Units-Israel, tot i que aquesta vegada es va anar una mica més enllà concedint drets als palestins dels quals mancava fins ara.
Una gran majoria de països van avalar, amb 143 vots, per 9 en contra i 25 abstencions, que Palestina compleix els requisits per ser un Estat membre.
La solitud del binomi Estats Units-Israel es va agreujar. Aquesta vegada només set països més hi van estar d’acord: l’Argentina, Txèquia, Hongria (curiós, perquè el seu primer ministre, Orbán, és admirador de Rússia, gran valedor de Palestina), Micronèsia, Nauru, Palau i Papua Nova Guinea.
143 països avalen que Palestina compleix el requisit de pertinença, per 9 que no i 25 abstencions
Si bé aquest pronunciament manca de valor legal, ordena que l’afer torni al Consell de Seguretat, que és l’ òrgan decisiu i on Washington va expressar el veto el 18 d’abril, acció que va propiciar el plenari d’aquest divendres. Segons el document elaborat per les nacions àrabs, amb el suport d’altres països, com Espanya, l’Estat de Palestina “està habilitat per a la pertinença a l’ONU, d’acord amb l’article 4 de la Carta fundacional, i, per tant, ha de ser admès com a membre”.
Així doncs, recomana al Consell de Seguretat “reconsiderar l’afer favorablement”.
L’ambaixador Wood va avisar que “el resultat serà semblant”. Els EUA ho vetaran. “La millor manera de garantir que Palestina sigui membre de ple dret
de l’ONU és a través de negociacions amb Israel. Aquesta continua sent la nostra posició”,
va recalcar quan es va acabar
la votació.
L’acord també ofereix més llicències i privilegis als palestins. La resolució els atorga disposar de seient amb els membres de l’ONU a la sala de l’ Assemblea, figurar com a oradors en qualsevol afer, fer pronunciaments o, entre altres concessions, plantejar qüestions o esmenes.
La resolució és simbòlica, però inclou drets per a Palestina que no tenia fins ara
Falta el factor clau. No li concedeix el dret a vot a l’organisme ni a presentar candidatures als òrgans rectors de les Nacions Unides (com el Consell), ja que continua amb l’estatus oficial d’Estat observador.
L’ esborrany inicial era molt més atrevit, ja que incloïa aquest dret a vot. Els EUA van pressionar fort per modificar aquest text, amb l’amenaça fins i tot de retirar el finançament a l’ONU. En aquest terreny, segons fonts diplomàtiques, va comptar amb la col·laboració de Rússia i la Xina. Moscou i Pequín són fervorosos patrocinadors de l’ Estat de Palestina, però van sospesar que fer el bypass al Consell contravenia la Carta de les Nacions Unides i suposava un antecedent que podien aprofitar territoris preocupants –Kosovo per a Rússia, Taiwan per a la Xina– i acollir-se a aquesta ruta.
Els nous drets els haurà d’implementar António Guterres, secretari general de l’organització. Davant la possibilitat
que, com altres resolucions en què Israel es fa el desentès,
tot això quedi en paper mullat, Monica Grayley, portaveu de la presidència de l’Assemblea , va assegurar que es disposa de temps. “La resolució s’aplicarà, és la veu del plenari”, va remarcar.
Els palestins volen un Estat a Cisjordània, Jerusalem Est i Gaza, territoris capturats per Israel en la guerra del 1967 amb els estats àrabs veïns.
La mesura fixa que la sol·licitud d’Estat torni al Consell, però els EUA avisen que la tornarà a vetar
Després d’un intent el 2011, també frustrat per la pressió dels Estats Units, la reivindicació ha cobrat força els últims mesos.
El context d’aquesta nova situació està en el conflicte sorgit a partir del 7 d’octubre, quan Hamàs, als estatuts del qual figura eliminar Israel, va atacar dins d’aquest país (1.200 morts i centenars d’ostatges, més de 100 encara retinguts) i va propiciar una represàlia massiva de l’exèrcit israelià, amb més de 35.000 morts i prop de dos milions de desplaçats.
A la icònica sala de l’ONU, en els prolegòmens d’una votació sense precedents perquè es va establir el camí del mig, es van encavalcar els moments d’emoció i els de vergonya.
“La bandera palestina vola alt, a tot el globus i a la Universitat de Colúmbia”, va proclamar el representant palestí, Riyad Mansour, gairebé plorant. Per cert, la bandera de Palestina a la Colúmbia la va treure la policia de Nova York i al seu lloc hi va col·locar la de les barres i les estrelles.
L’ambaixador d’Israel causa vergonya triturant el llibre de la Carta fundacional de les Nacions Unides
Mansour va reclamar el dret a un Estat palestí que “no pot dependre del veto d’Israel ni és negociable”. I va assegurar als presents que “feu història i les pròximes dècades us en sentireu orgullosos”.
Gilard Erdan, l’ambaixador d’Israel, va acusar els països de caure en la trampa d’“els nous Hitlers” i va menysprear les Nacions Unides de manera gràfica.
Va provocar vergonya traient una petita trituradora de paper, on va ficar el vot del “sí” a Palestina i el llibret de la Carta amb què es va crear l’ONU.
“Aquí tinc una altra Carta, continua intacta”, va respondre Farhan Haq, portaveu del secretari general, davant l’insult. “Mentre existeixi l’organització –va afegir–, existirà la Carta”.
